|
Tinta blanca HP45
INFORMACIÓ BÀSICA
Selecció, ús, conservació, tinta blanca i resolució d’incidències
|
1. Identificació i elecció del cartutx
|
|
2. Instal·lació, ús i conservació
|
|
3. Particularitats de la tinta blanca
|
|
4. Diagnosi de problemes i solucions
|
|
5. Resum de bones pràctiques
|
|
Objectiu d’aquesta guia
Ajudar a seleccionar correctament el cartutx HP45, utilitzar-lo de manera segura i resoldre les incidències més habituals abans de recórrer al servei tècnic.
|
1. Identificació i elecció del cartutx
Abans de comprar o instal·lar un cartutx, cal confirmar tres aspectes: compatibilitat electrònica, alçada d’impressió i tipus de tinta.
|
Què cal comprovar
|
Pregunta clau
|
Per què és important
|
|
Compatibilitat electrònica
|
La impressora utilitza un cartutx estàndard o necessita un xip xifrat?
|
Un cartutx incorrecte pot no ser reconegut, encara que físicament encaixi.
|
|
Alçada d’impressió
|
12,7 mm (½ polzada) o 25,4 mm (1 polzada).
|
L’alçada ha de coincidir amb el capçal i el suport de la impressora.
|
|
Tipus de tinta
|
Base aigua, base solvent o pigmentada.
|
La tinta s’ha de triar segons el material i la resistència requerida.
|
Exemple visual: cartutx estàndard i cartutx amb xip xifrat.
Exemple visual: cartutxos de 12,7 mm i 25,4 mm.
1.1 Elecció de la tinta segons el material
|
Tipus de tinta
|
Materials habituals
|
Avantatge principal
|
Precaució
|
|
Base aigua
|
Paper, cartró, fusta sense tractar i altres materials porosos
|
Bona absorció i assecat ràpid
|
No és adequada per a plàstic, vidre o metall.
|
|
Base solvent
|
Plàstic, metall, vidre i superfícies envernissades
|
Assecat ràpid sobre superfícies no absorbents
|
Cal validar l’adherència i la resistència al fregament.
|
|
Pigmentada
|
Aplicacions especials; per exemple, tinta blanca
|
Més opacitat o contrast
|
Requereix més manteniment i agitació.
|
|
Recomanació
Sempre que sigui possible, cal fer una prova sobre una mostra real del material. L’assecat, per si sol, no garanteix una bona adherència.
|
2. Instal·lació, ús i conservació
2.1 Abans d’instal·lar-lo
· Comprovar la referència, l’alçada d’impressió i la compatibilitat amb xip.
· Deixar que el cartutx arribi a la temperatura ambient si ha estat exposat al fred o a la calor.
· Retirar únicament els precintes indicats pel fabricant.
· No tocar amb els dits la placa de broquets ni els contactes elèctrics.
2.2 Instal·lació i primera prova
1. Introduir el cartutx sense forçar-lo i assegurar correctament el tancament.
2. Comprovar que el respirador o l’entrada d’aire estigui obert quan correspongui.
3. Fer una prova sobre paper blanc abans d’imprimir el producte definitiu.
4. Verificar que la marca sigui contínua i que no hi faltin línies.
2.3 Durant el treball
· Mantenir una distància aproximada d’1 a 3 mm entre el capçal i el producte.
· Evitar cops, vibracions i canvis bruscos de velocitat.
· No deixar el capçal exposat durant pauses prolongades, especialment amb tintes solvents.
· Fer neteges només quan siguin necessàries: netejar en excés consumeix tinta i pot introduir fibres.
2.4 Després d’utilitzar-lo
· Retirar el cartutx si la màquina ha de romandre aturada.
· Netejar suaument la placa de broquets amb material que no deixi borrissol i el líquid recomanat.
· Deixar els contactes elèctrics completament secs.
· Col·locar la tapa protectora i guardar el cartutx en la posició indicada pel fabricant.
· Protegir-lo de la pols, la llum solar, la calor, el fred i els corrents d’aire.
|
No fer mai
No utilitzar aire comprimit, objectes abrasius ni dissolvents no autoritzats. No submergir els contactes ni barrejar formulacions de tinta.
|
3. Particularitats de la tinta blanca HP45
La tinta blanca compatible amb la tecnologia HP45/TIJ 2.5 és una tinta pigmentada especial. Per cobrir suports foscos necessita una concentració elevada de pigment, normalment diòxid de titani. Aquest pigment aporta opacitat, però també fa que el cartutx sigui més exigent que un de negre convencional.
|
Punt clau
La tinta blanca no s’ha de presentar com un consumible sense manteniment. La seva estabilitat depèn de l’ús freqüent, l’agitació correcta, l’emmagatzematge i el disseny que s’imprimeix.
|
3.1 Principals inconvenients
|
Inconvenient
|
Què passa
|
Efecte pràctic
|
Mesura recomanada
|
|
Sedimentació
|
El pigment es diposita durant les aturades.
|
Pot variar la cobertura i obstruir els broquets.
|
Agitar amb moviments controlats seguint les instruccions del fabricant.
|
|
Assecat als broquets
|
El temps que pot romandre destapat acostuma a ser més curt.
|
Pot fallar després d’una pausa breu.
|
Tapar el cartutx i fer proves abans de reprendre la impressió.
|
|
Cobertura limitada
|
Una passada pot quedar semitransparent sobre suports molt foscos.
|
El client pot esperar una opacitat similar a la serigrafia.
|
Validar l’aplicació; reduir la velocitat o utilitzar una altra tecnologia si es necessiten grans masses de tinta.
|
|
Més consum
|
L’alta cobertura, els textos gruixuts i les dobles passades consumeixen més tinta.
|
El rendiment real pot ser molt inferior al teòric.
|
Reduir les masses sòlides i optimitzar el disseny.
|
|
Manteniment freqüent
|
La tinta seca i el pigment acumulat exigeixen més atenció.
|
Augmenten les neteges i el risc d’aturada.
|
Utilitzar-la de manera regular i seguir un protocol de neteja.
|
|
Adherència variable
|
El blanc no garanteix l’adherència sobre qualsevol plàstic, vidre o metall.
|
Pot assecar-se i desprendre’s en fregar.
|
Provar l’assecat, el fregament i la resistència sobre el producte real.
|
3.2 Protocol pràctic d’ús
1. Agitar el cartutx de manera controlada abans d’instal·lar-lo. No colpejar-lo ni sacsejar-lo violentament.
2. Deixar-lo reposar breument si s’han generat bombolles.
3. Fer una prova de broquets i comprovar la uniformitat del blanc.
4. Imprimir amb regularitat durant la jornada; durant les pauses, protegir el capçal.
5. En finalitzar, netejar, tapar i guardar correctament.
6. Anotar la data d’obertura i evitar emmagatzemar-lo durant períodes llargs un cop iniciat.
3.3 Quan és adequada i quan no
|
Adequada per a
|
No és la millor opció per a
|
|
Lots, dates, referències i logotips petits.
|
Ús molt ocasional o després de setmanes d’inactivitat.
|
|
Ús freqüent i controlat.
|
Grans fons blancs o alta opacitat en una sola passada.
|
|
Aplicacions validades amb mostres reals.
|
Producció contínua de gran volum.
|
|
Clients que accepten un manteniment periòdic.
|
Processos que exigeixen un funcionament immediat sense manteniment.
|
4. Diagnosi de problemes i solucions
La taula següent resumeix les incidències més freqüents. S’han agrupat els casos repetits per facilitar una comprovació ràpida.
4.1 Ordre recomanat de comprovació
1. Confirmar que el cartutx és compatible i està col·locat correctament.
2. Revisar els precintes, el respirador i l’estat exterior.
3. Recolzar suaument el capçal sobre paper absorbent: ha de deixar una marca uniforme.
4. Netejar els broquets i els contactes amb material adequat; deixar assecar els contactes.
5. Tornar a instal·lar el cartutx i fer una prova sobre paper blanc.
6. Provar un altre cartutx conegut. Si cap no funciona, revisar la impressora, el suport o la configuració.
|
Símptoma
|
Causes probables
|
Comprovació
|
Solució
|
|
No imprimeix res
|
Protector sense retirar, capçal sec, contactes bruts, cartutx mal col·locat o cartutx buit.
|
Revisar els precintes i el respirador; provar la marca sobre paper.
|
Netejar, tornar a instal·lar i provar un altre cartutx.
|
|
És nou i no imprimeix
|
Precintes, ventilació bloquejada, mala inserció o cartutx no reconegut.
|
Comprovar la referència, el xip i el respirador.
|
Retirar les proteccions, netejar els contactes i reiniciar la màquina.
|
|
Imprimeix i es va aclarint
|
Manca de ventilació, bombolla d’aire o tinta gairebé esgotada.
|
Fer diverses impressions seguides.
|
Obrir el respirador, deixar reposar verticalment o substituir.
|
|
Falten línies o una franja
|
Broquets obstruïts o danyats elèctricament.
|
Imprimir un patró sòlid i comprovar si el defecte sempre és al mateix punt.
|
Netejar; si la mateixa franja no es recupera, canviar el cartutx.
|
|
Impressió clara o irregular
|
Distància excessiva, velocitat alta, baixa densitat o cabal insuficient.
|
Provar sobre paper a 1–3 mm i reduir la velocitat.
|
Ajustar la distància, la densitat i la velocitat; comprovar el nivell.
|
|
Impressió borrosa o doble
|
Moviment irregular, capçal allunyat, rebot o superfície humida.
|
Provar en una superfície plana i seca.
|
Mantenir un recorregut uniforme i revisar la guia, els rodets o l’encoder.
|
|
Taques, gotes o ratlla contínua
|
Acumulació de tinta, capçal fregant el producte o fuita.
|
Inspeccionar la placa de broquets i la distància.
|
Netejar, separar lleugerament el capçal i substituir-lo si degota.
|
|
Cartutx no detectat o incompatible
|
Referència incorrecta, xip, contactes bruts o avaria elèctrica.
|
Tornar a introduir-lo i provar un altre cartutx compatible.
|
Netejar els contactes, reiniciar i comprovar la referència.
|
|
La tinta no s’asseca o s’esborra
|
Tinta incorrecta o superfície contaminada.
|
Provar l’adherència després de 5, 10 i 30 segons.
|
Utilitzar una tinta solvent adequada i netejar el material.
|
|
S’asseca, però es desprèn
|
Baixa energia superficial, greix, silicona, vernís o tinta inadequada.
|
Fer una prova de fregament sobre una mostra neta.
|
Desgreixar, canviar la formulació o valorar un tractament superficial.
|
|
S’asseca durant les pauses
|
Capçal exposat, corrent d’aire, calor o tinta d’assecat ràpid.
|
Comprovar si es recupera després de netejar.
|
Tapar durant les pauses i evitar l’aire directe.
|
|
Funciona després de netejar i torna a fallar
|
Obstrucció interna, tinta envellida, ventilació deficient o capçal esgotat.
|
Repetir les proves en intervals curts.
|
Revisar el respirador i substituir-lo si l’error es repeteix.
|
|
Degota o perd pel respirador
|
Sobrepressió, calor, transport incorrecte, sobreompliment o dany intern.
|
Revisar la carcassa, els broquets i el respirador.
|
Mantenir-lo vertical; si continua, no utilitzar-lo i substituir-lo.
|
|
Errors després del fred o la calor
|
Canvi de viscositat, evaporació o condensació.
|
Aclimatar el cartutx tancat.
|
Esperar que arribi a temperatura ambient abans d’instal·lar-lo.
|
|
Un altre cartutx funciona bé
|
El cartutx inicial està esgotat o és defectuós.
|
Intercanviar els cartutxos.
|
Substituir el cartutx problemàtic.
|
|
Cap cartutx no funciona
|
Problema de suport, cablejat, placa, sensor o configuració.
|
Provar diversos cartutxos coneguts.
|
Revisar la impressora o recórrer al servei tècnic.
|
|
S’escalfa, fa olor o genera fum
|
Curtcircuit o avaria greu.
|
Desconnectar immediatament.
|
No tornar a utilitzar el cartutx; revisar l’equip.
|
|
Quan cal substituir el cartutx
Quan sempre falta la mateixa franja després de netejar, hi ha fuites, corrosió, cops, escalfament anormal o l’avaria elèctrica persisteix. Les neteges no reparen broquets cremats ni danys físics.
|
5. Resum de bones pràctiques
|
Bones pràctiques
|
Errors que cal evitar
|
|
Confirmar el xip, l’alçada i el tipus de tinta abans de comprar.
|
Forçar el cartutx a l’allotjament.
|
|
Provar sempre sobre el material real.
|
Tocar o rascar els broquets i els contactes.
|
|
Mantenir una distància d’1–3 mm i un moviment uniforme.
|
Utilitzar aire comprimit o dissolvents no autoritzats.
|
|
Tapar el cartutx durant les pauses.
|
Deixar la tinta solvent o blanca destapada.
|
|
Netejar amb material que no deixi borrissol i un producte compatible.
|
Barrejar formulacions o reomplir sense control.
|
|
Guardar-lo protegit i en la posició indicada.
|
Guardar el cartutx dins de vehicles o al sol.
|
|
Agitar les tintes pigmentades segons les instruccions.
|
Esperar una opacitat de serigrafia amb una sola passada de blanc.
|
|
Provar un altre cartutx abans de diagnosticar una avaria de la màquina.
|
Continuar utilitzant un cartutx que degota, s’escalfa o fa olor.
|
|
Conclusió
La majoria de les incidències es resolen comprovant la compatibilitat, la ventilació, la neteja, la distància i el tipus de tinta. La tinta blanca pot oferir bons resultats en aplicacions concretes, però exigeix un ús regular, agitació i manteniment.
|
|
Consultes